Mal llamp se m'endugui !!!!

Mal llamp se m'endugui !!!! - va cridar l'arbre en veure que una ventada maldestre se li acabava d'emportar mitja dotzena de fulles.
SCRATXXTAPUTABARRABUM !!!! - va fer el llamp.
Seràs fill de puta ? - li va bramar l'arbre, mira que has fet !!!
Perdona nano, els llamps som així – li va començar a respondre plàcidament i tranquil·la.
Que sou així ? Però si m'acabes de partir per la meitat mal parit.
Mira, t'ho explicaré per que ho entenguis. A casa, quan érem petits, com ja et deus imaginar érem llampecs, entremaliats i juganers. Els pares sempre ens van inculcar que havíem de ser respectuosos i obedients amb la gent gran. Si volíem arribar a ser alguna cosa en aquesta vida, tot passava pel respecte i la obediència als grans.
I jo que cony hi tinc a veure en tot això ?
Pel gruix del teu tronc ben bé deus tenir uns cinquanta anys aproximadament. Jo venia de patrulla amb aquells núvols de l'horitzó quan de sobte he sentit – Mal llamp se m'endugui !!! - i la resta ja la saps....
Si encara serà culpa meva...
Ep!!! Deixam acabar. A partir d'avui tothom qui passi per aquí et contemplarà, et mirarà i alguns fins i tot et retrataran (sempre, prèvia mesura del cel, que és el més important). És a dir que passaràs de ser un miserable arbre del bosc, a ser l'estrella inconfusible d'aquest paisatge. Què més vols ?
Home, mirat així....
I és clar home !!! Vinga, alegra aquestes branques que encara et queden moltes coses per veure !!! - i fent ziga-zagues va marxar com un llamp (no podia fer altra cosa).


Jo estava amagat darrera una roca ho vaig sentir tot i ho vaig retratar i ara ho explico per si algú li interessa.


Del 1er. Volum de “Llamps i trons i pedregades”, obra manuscrita amb un bolígraf Bic (que curiosament era d'Osona), pel benvolgut capità Haddock.